Des del seu primer espectacle, TRICICLE acomiada el seu públic a la sortida del teatre. Aquest contacte personal els permet conèixer “cara a cara” la reacció real dels espectadors: molts somriuen, moltíssim els agraeixen haver-los fet oblidar durant dues hores els seus problemes i alguns, inclús asseguren haver sortit de situacions depressives... Era tanta la gent que assegurava sentir-se millor després d’haver-los vist que, entre ells sempre havien fet broma dient que els seus espectacles eren tan beneficiosos per a la salut que algun dia haurien d’actuar amb bates blanques; doncs bé, aquest dia ja ha arribat: GARRICK està protagonitzat per tres científics amb bata blanca amb un únic objectiu: FER RIURE, tal qual; sense manies i sense excuses. Un objectiu ambiciós que combinat amb la moda de la risoterapia, els ha acabat convertint en DOCTORS DE L’HUMOR, uns especialistes que ens oferiran una demostració sobre la fisiologia de l’humor, els tipus de riures i les tècniques bàsiques per provocar-los.

El títol de GARRICK –un nom en principi estrany– té dues virtuts: la tercera és que segueix  l’habitual  que els seus espectacles acaben en IC, i la quarta és que es fa referència a DAVID GARRICK, un cèlebre comediant anglès del segle XVIII al qual, segons explica la llegenda, estava tan extraordinàriament dotat per la comèdia que els metges recomanaven les seves actuacions com una espècie de “remei màgic” capaç de sanar qualsevol pena de l’ànima. En termes contemporanis, podriem dir que Garrick, sense saber-ho , va ser el primer risoterapeuta de l’historia.

Avui, en ple segle XXI, quan coneixem científicament que els nens riuen unes tres-centes vegades al dia i els adults tant sols unes quinze, tricicle ens ofereix aquest espectacle-homenatge que només busca (només?) aconseguir  que el públic oblidi els seus problemes, trenqui les seves màscares i es llenci a riure amb aquests quatre-cents muscles que diuen que han de posar-se en marxa per morir-se de riure.